III AQUATLO POPULAR VILA DE BLANES 2011 (28/08/2011)

Ja fa temps que no faig una crònica però un esdeveniment com el del diumenge s’ho val…

Una vegada més, la Marina portada per en Xavi Forners i en Bosco m’engresquen per fer un aquatlo (nedar 400 m- córrer 4km- nedar 400m)

Degut a les curtes distancies ens decidim a participar, pensem que és una bona cursa perquè les pirinenes s’estrenin dins l’aigua!!!

Diumenge 29 d’agost a les 7.30 la Marina em recull i en 45 min ens plantem a Blanes.

Ràpidament trobem el xiringuito muntat, es respira bon ambient, un fred considerable i un mar que sembla una piscina. Un cop ens tatuen amb el nº de dorsal al braç dret, un dels organitzadors s’ofereix per explicar-nos el circuit. Mirem el rellotge i encara queden 40 minuts per la gran experiència. Estem nervioses. No hem esmorzat i anem cap al bar/cafetería que hi ha just al costat, ens demanem un cafè amb llet (per cert dolentíssim) i com sol passar anem a visitar al Sr Roca.

Hem quedat amb en Bosco i en Xavi, i al cap de 10 minuts també tatuats! Ja hi som tots.

Em sento positiva i tinc una sensació súper agradable, em dic a mi mateixa que em sortirà be i sobretot VULL que sigui una experiència que vulgui tornar a repetir, per això sóc prudent i pregunto tot en detall, no vull que se m’escapi res de res.

Anem a boxes i ens posicionem als nostres llocs, és inevitable mirar al contrincant i la seva preparació. Miro a la Marina que és trova just tres cadires més enllà i detecto una cara de pànic- alguna cosa no va bé i em diu: - els mitjons!!! Els tinc al cotxe! No els porto!!!- L’aconsello que els vagi a buscar, queden 13 minuts,hi ha temps i correrà millor…. Em fa cas i en uns minuts ens trobem tots escalfant dins l’aigua, quina maravella!!!! Per fi, en tot l’estiu no he nedat en una aigua com la d’avui!! No hi ha ones i l’aigua està transparent. Això promet!!!

Seguint els consells dels nois, i donat el cas que som unes “novates” ens situem a mà dreta si hem de fer uns quants metres més, els fem, el tema és que no ens ofeguin i gaudim del bany. Tampoc anem a guanyar.

Tres, dos, un i tots a l’aigua, magnific, fantàstic tinc la sensació d’estar en un jacuzzi, nomes veig bombolletes blanques, m’agrada el que sento i no estic cansada, arribo a la boia i en poca estona em trobo a la recta per sortir i començar a córrer, estic contenta, m’està agradant.

La “temuda” transició, em surt força bé, m’eixugo els peus, em poso les bambes, ulleres de sol i surto a corre-cuita… tinc pressa. L’inici és durillo, estic agarrotada d’espatlla i em sento pesada, el circuit no dona per molt però si per donar-me compte que el cap m’estreny, me’l toco i “NOVATADA”: porto el casquet i les ulleres de nedar posades, sisplau quin ridícul, mare meva!!! La meva primera reacció: mirar a la gent a veure si també han fet el mateix i s’han estalviat els 5 segons de treure-se’l… però crec que sóc de les poques… que estic a ple sol corren amb el casquet i les ulleres…. Anècdota divertida, que potser torno a repetir. Tot això

que em vaig estalviar al tornar a l’aigua..

El fet de no controlar el que portava corregut em va portar una grata sorpresa encara que m’hagués agradat esprintar l’ultim km. Els meus càlculs no m’ho van permetre. Em va quedar la sensació d’haver-me reservat un pèl massa…. Hauré de practicar-ho als entrenos.

Vaig arribar a meta triomfant i contentíssima. Ganes de repetir i entrenar!!!

Recalcar que gràcies a les classes del Míster, he descobert un nou esport que em fa gaudir de l’aigua com mai avans ho havia fet. Gràcies!

Una crida al equip TRIPIRI; sería súper interessant poder comptar amb un traje de triatlo per les nenes…. esperem tindre’ls per la próxima temporada i poder lluir-los! Penseu en nosaltres!

El pròxim repte (junt amb la Marina): 17/10/2011 ens estrenarem amb l’esprint GARMIN TRIATLO BCN. Ja veurem qui escriu crónica…

A reveure tri-piris!!!

Olga