dijous, 15 de setembre de 2011

MARNATON 2011

Quina barreja d’emocions! Tot seguit us les explico:

Acollonit...Es clar, tot l'any sense saltar-me entrenaments i, justament el mes abans de la primera cursa que faig, les vacances. Menjar, viatjar, tot el que vulguis, excepte nedar. Arribo a Vilassar de Mar el 27 d'agost, i cada dia m’ho haig de muntar per nedar més de 3 mil metres... Si no, segur que m’ofego!

Obsessionat... Dos dies abans de la cursa, comencen els comentaris tècnics del que s'ha de menjar, beure, dormir, ... A quina hora fer-ho, quina quantitat, quants hidrats de carboni, quants batuts, yougurts, potitos... I el tema clau... Com evacuar tot el que mengis, just abans de ficar-te a l'aigua. Això era el moment més complicat.

Des de les 5:00 que ens vam llevar, fins un quart abans de la cursa, patint que no arribaria a deixar anar tot el que havia menjat els dies anteriors. I amb aquesta càrrega, qui sap si es poden nedar 6,7 km...?

Emocionat... I llavors, va arribar el moment... et fiques dins l'aigua i el rellotge s'atura. Mires avall i t'impacta la claror de l’aigua, les roques, plantes, ... Al·lucinant...

A les 6:00 el Raúl, el Carles i jo vam recollir al Xavi García. Vam enfilar cap a Cadaqués, per arribar justet al primer dels dos trens que ens portaven al Cap de Creus. A la plaça ens vam trobar amb la Sol, el Fran i la “Pipa”, que havien vingut de Vilassar el mateix mati. Un petit passeig admirant el paisatge i ja hi érem. S'havia de deixar tot, xancletes incloses, a unes bosses amb els dorsals. Desprès, baixar com podies punxant-te amb les pedres un camí d'uns dos o tres-cents metres fins a la arribada a l'aigua. Un sensor pel xip i apa, a disfrutar!

Incrèdul... La cursa va començar com els que n'han fet d’altres diuen que comencen totes: “maricón el último”! Jo intentava seguir la "referència" de la Sol (gorro vermell) i anava traient el cap mentre em xocaven per totes bandes sense descans. Poc desprès vaig desistir, a la vista de que no podia seguir a la Sol sense la tanda de pinyos que estava rebent, amb l'esperança de retrobar-nos desprès.

Abans de sortir, xulíssim. Érem La Sol, el Carles, l'Ian, Xavi Puig i Xavi García, el Santi, el Ramón, el Raúl, que s'ho va muntar per pujar-se a una zodiac i estirar-se com un senyor... i un servidor. Els peixos, la mar, el paisatge, una mica d'onada, va ser fantàstic. I la sortida!


Xino, xano, parant a tots tres avituallaments, anava pensant... Ara, em marejaré... Ara, em sortiré del traçat... Ara, els muscles em diran prou... I, sense adonar-me, arriba la tercera parada i em diuen que estem a 500 metres de l'arribada. Sorprès, vaig inclús apretar els últims metres pensant ja en quan podria fer la següent.

Orgullós... L'arribada...,sensació de triomf... La he fet. Veig al Xavi Puig, amb un somriure d'orella a orella, felicitant-me per acabar, unes passes més enllà, em vaig fotre taronges i plàtans per un tubo, amb una gana i set infinites...

Em va donar el temps just per anar a la Marnaton Kids, on la Marketa havia aconseguit apuntar als nens, i veure com comencen a aficionar-se a un esport tant maco.

Agraït... Sensació de felicitat i ganes de compartir-ho amb la resta de Piris.

Ara, això si, a baixar a la Burriac no arribo. Un bon plat de pasta al restaurant de davant de la plaça, i una migdiada per reposar forces. Com a la Sol si que la vaig veure, i ens quedàvem amb el Raúl i els nens vaig enviar un par de sms al Carles i al Xavi G, per transmetre l'alegria del moment. De fet, son els amics que t'engresquen a provar-ho, t'ajuden amb els entrenaments, t'omplen el cap amb el que s'ha de fer i gràcies a ells, t'emboliques i ho fas. Gràcies a tots, als que veu venir i als que no veu poder i com no, al Mister, sense qui no hauria estat possible.


Ala, adéu!

Força Piri!



4 comentaris:

XGT ha dit...

Leon !!!!!!

Xavi Puig ha dit...

Enhorabuena campeón.
Muchas felicidades, 7km nadando con fuerza 3 no ño hace todo el mundo.
Xavi Puig.

FPanda ha dit...

Jabato, enviadia sana.
Fran

Sol ha dit...

Me encanta este día. Qué bien lo pasamos en cursa y entrenamientos. Mil gracias a todos y muuuuuchas felicidades.