CRONICA DE LA NEDADA” LLUNA PLENA 2011”

El passat 15 de juliol i coincidint amb la lluna plena, un grupet de Piris, malauradament més pocs que molts, van fer la ja tradicional nedada nocturna d’inici del estiu.

Atenen a la convocatòria del Carles quedem al Xiringuito del Moncho, no només els nedadors sinó també les famílies. La veritat es que el dia no acompanyava molt per nedar, vent de garbí de 15 nusos, mar picada i dono bona fe de que alguna medusa hi havia, lo que donava un aire èpic a la sortida.

Finalment apareixem, El Nacho i un amic seu, el Raul Oriol, els incombustibles Arechaga-Torralba, és a dir la Sol i el Fran, el Carles i el Xavi G.T.

Total, ens fiquem el traje de neoprè i ja no hi ha marxa enrere, massa expectació al xiringuito com per dir que ja no sortim..... També provem tot tipus d’utensilis per fer llum, triomfant els bidons de bici transparents amb un frontal dins i lligats del traje amb uns cordills, invent Made in Raul Oriol, deu ser enginyer aquest paio....

Sortim tots plegats sota la mirada de molts curiosos que deurien pensar que on van aquets penjats. De fet s’ha d’estar una mica penjat per sortir de nit, amb vent i onades però si es lluna plena es lluna plena i aquest esdeveniment ja portava certa demora i havia de fer-se si o si perquè s’acabi de convertir en un clàssic de l’estiu Vilassarenc.

Així doncs un cop decidit que sortim, anem cap a la primera boia desprès d’entravessar les onades. Hi ha tantes que resulta que no es veu ni la boia ni els companys i anem cridant-nos els uns als altres per intentar anar junts i que cap monstre de la obscuritat sens mengi. Ja es sap que per la nit surten tots els animalons existents a la nostra imaginació i que un peix volador pot ser una serp marina i una sardineta un gran tauró blanc.... per això es bo anar a prop dels companys.... sempre penso que si fos un famèlic monstre marí, preferiria engolir-me a algú/na mes “corpulent” que a un sac d’ossos com jo.

Amb un ritme caòtic i totalment desorganitzats, tardem una bona estona en arribar a la primera boia. Un cop allà, decidim fer, com a mínim una més.... tanta parafernàlia per una boia es con fer el ridícul i el nostre ego i sentit del ridícul pot més que llançar-nos a la temeritat de anar a buscar la propera boia tot i sabent que hi ha meduses de com a mínim un metre de diàmetre i tentacles capaços de xuclar un vaixell i tot. Així que cap a la segona i ara si amb més ritme i control..... Arribem a la segona tots sencers, parem una estona i ja es veu que hi ha meduses ocultes a la foscor. En trepitjo una i noto una mica de picor al peu però res d’altre mon, encara em queda el peu sencer i puc continuar. Després de discutir el tema ja que uns volen continuar i altres no, decidim fer una boia més i tornar en diagonal directes al xiringuito que es veu molt bé per les llums. La tornada es molt ràpida i tots en silenci pensem que el últim es el que te més possibilitats de ser engolit a ultima hora, així que el ritme augmenta i amb les onades venint d’esquena, es fa divertit i tot.

Tot just arribar, el Raul Oriol es treu el traje i perd el seu rellotge al mar, fantàstic !!!!! Deu ser bo perquè es fica nerviós i el busca desesperadament, així que tots comencem a buscar-lo.... no es veu res entre la foscor i les onades però insistim, uns per ajudar-lo i en el meu cas per si tinc un rellotge nou (la llei del mar diu que qui s’ho troba s’ho queda) Miraculosament, es troba el rellotge i tot queda en un ensurt d’última hora

I ara bé el millor..... La cervesa i la súper hamburguesa que ens prenem tots plegats amb les respectives famílies !!!!!

Ara bé, jo crec que al setembre hem de repetir l’aventura; bàsicament per dos motius:

Al Raul Oriol ens ha de pagar una cervesa perquè li varem trobar el rellotge.

La Sol ens ha de pagar una copa perquè aquell dia era el seu aniversari i no ho va dir.... (ja se sap, les dones de certa edat, prefereixen ocultar els seus anys....)

Així que proposo un altre nedada de lluna plena al setembre amb cervesa i copa “gratis” i si en lloc de 5 som 25 que cadascú es pagui la cervesa i la copa, tirem el rellotge un altre cop al mar i que el busqui el Raul Oriol mentre li tirem de les orelles a la Sol.

Us esperem !!!!