dijous, 2 de desembre de 2010

DUATLO DE VILADRAU – LA MEVA CRONICA XGT

Aquets diumenge s’ha celebrat el Duatló de muntanya de Viladrau en una distancia de 6-24-3 i que puntuava pel Circuit Català de Duatló de Muntanya i la Lliga de Clubs.

Ja anant cap a Viladrau per la carretera de Santa Fe, es veu el que trobarem, fred, terreny moll, neu, fulles….. pinta divertit. A més aprofito per conèixer el tram de carretera de Santa Fe a Viladrau i ja tinc ganes de fer-lo amb la flaca.... preciós !!!!



Tot just a Viladrau, el cafè de rigor amb els nostres companys que també acaben d’arribar; en Jaume, l’Albert i el Juanma, tots tres autèntics especialistes d’aquesta disciplina. Prenem el cafetó i comencem a calentar empenyen la seva furgo que no te bateria. Ara començo a entendre perquè estan tant forts, potser ho incorporo a les meves rutines....

Bici al box, una mica més de calentament, ara més convencional i cap a la sortida on som uns 300 duatletas. Com sempre, procuro ficar-me el més endavant possible com em va dir un cop el nostre amic Titi, un altre expert en duatlons de muntanya “Qui tingui que passar ja passarà i tot això que has guanyat”

Sortida explosiva com es habitual en aquets tipus de proba. Procuro seguir el meu ritme sense deixar-me portar, la cursa es molt llarga i no em vull desgastar massa en un principi… prefereixo reservar-me pel tram de bici i em quedo per la meitat que es el que toca.

Transició ràpida i sortida en bici en un circuit molt variat, amb trams de pista, trialeras, trams tècnics, molta part amb neu i gel a més de trams amb un pam de fulles que no et deixaven veure per on trepitjaves, fent que tingues la seva “gracia” baixar ràpid…. Ja a les primeres pujades vaig anar passant a força gent fins que em trobo al meu grup natural, allà on vas bé i a estones vas primer i altres últim, però anem a bon ritme.
Cachis, veig que he perdut les barretes i el gel que tènia previst per l’últim tram, però com porto l’isotònic ben “cargadet”, em quedo tranquil.
A l’últim km, quan ja es véu el poble provo d’apretar per intentar treure una mica de coixí al grup perquè se que l’últim tram de carrera no el porto molt bé i tinc que procura treure la suficient distancia per mantenir el màxim de posicions.

Transició i torno a buscar el gel que em faria falta, però si ja no hi era, no se que busco….Ara toca un recorregut d’asfalt per dins del poble i força dur. Em passen dos o tres corredors però no son VM1, el que porto darrera va una mica lluny i he de pensar que, com a mínim, deu anar tant cansat com jo, així que nomes cal mantenir la distancia fins al final. Arribada tranqui-la sense ningú davant ni darrera. Dels bojos que calentan empenyen furgos, soc l’últim en arribar però això no es cap sorpresa.

Al final el 89 de la general i el 15 de la meva categoria i satisfet per al recorregut.

Aquí hi trobareu el resultat de tots.
http://www.triatlo.org/competicions/resultat.aspx?numero_car=1104

4 comentaris:

Sol ha dit...

Felicitats

Pedro Hidalgo ha dit...

que grande Xavi. Pensa en la Duatlo de Teia allà hi serem. Felicitats Crack

NEMO ha dit...

Estas fet una maquina machine. Felicitats però cuida't més que no tenim 18 anys.
SALUT¡¡¡

bartomeu ha dit...

felicitats marieta