Crònica Girona X-perience Raid 2010

El divendres 19 de novembre a les 21.45 em pica la Txell per anar xino-xano amb la furgui cap a Girona. Una mica de musiqueta i en una hora ens plantem al Pavelló municipal de Palau, punt de sortida del Girona X-perience Raid 2010. Decidim buscar un bon lloc per dormir i no ens ho pensem gaire. No ens costa agafar el son, estem un pèl neguitoses i el millor serà descansar per la gran aventura.
Posem el despertador a les 6.27 (la Txell i les seves manies amb el 7… d’aquí que sigui a i 27 i no a dos quarts. És així de rara la nena... jajaja) perquè mitja hora més tard obren inscripcions i fan el lliurament de pitralls. Serem les primeres en rebre els mapes?
Però les nostres planificacions ja es trenquen a les 6 del matí. Mecagüen!!! Fora la furgui hi ha gent xerrant. Són els aligots (el club que organitza el raid) que s’estan distribuint tasques. Vull dormir. Volem dormir. Encara queden uns minuts i… ufff és molt aviat!!! Ja està. Impossible adormir-se de nou. Tenim els ulls oberts i de fora ens arribin tot tipus de comentaris: fred, pluja, entrepans… Un bon pupurri de gent i moltes converses creuades. Millor fer-nos les sordes. La Txell és la primera en sortir de la furgui i ja es queixa del fred. Sortim a veure aquests cridaners!!! Vaja despertar! Un altre dia busquem un lloc lluny del punt de sortida… jejejeje
I sense ser-ne gaire conscients comença el compte enrere… Fins les 7.10 no obren taules d’inscripcions. El pàrking es comença a omplir de cotxes i raiders. Tothom va de cul. Tot un pèl estressant. No sé si sóc jo o som tots… És una sensació estranya, diferent del què es viu en una cursa… És clar, és un Raid!!! Hi ha de tot i fem de tot: amb un boli hem de marcar les fites que s’han de trobar en un mapa que ens acaben de donar, preparem mudes per si caiem a l’aigua amb el caiac, els patins en línea, les proteccions, la farmaciola, omplim camelbags… Vaja que o t’organitzes o la cagues!!!!!!
En un segon ja són les 8. Ha passat una hora i no hem avança't quasi res!!!!!!!!!!
Taquicàrdia. Hem de marcar els mapes amb el fluorescent i posar-los en els porta-mapes, però quan ens hi volem posar una veu ens crida: A les 8.15 és el briefing!!! No ens el podem perdre. És importantíssiiiimmm. És on expliquen els punts a tenir en compte si no volem morir, ja,ja... i nosaltres tenim un merder de mapes que fa por. No ens ha donat temps ni de mirar quants mapes hem de seguir!!! Uffff... La Txell està que trina... escolta i escriu el que pot, i jo, entre una cosa i l'altra organitzo el que tenim i no tenim... Un segon i comença el raid!!! Aghhhrrrrr

Tot una mica accidentat. No són ni les 9 del matí però fan el tret de sortida. Ja estem rodant amb la bici. Miro a la Txell i ella amb mira a mi. Ja estem en plena prova. Vinga!!! Alguna cosa passa amb les meves marxes. No puc posar el plat gran perquè em salta la marxa. Li dic a la Txell i ella em tranquil•litza dient que tot està bé i que posi els pinyons que toquen. Jajajaja. Vaja tela! Estic dels nervis!!!

De sobte arribem a la zona de concentració per començar el raid a peu. I jo que em pensava que ja havia començat tot! Vaja " pardilla" estic feta!!! Deixem les bicis, canvi de bambes... I la Txell, fa una cara tota estranya. Diu que s'ha deixat l'inhalador per l’asma i que ara necessitaria fotre’s un xute!! Aquest raid promet.... Vaja dos... per sort se li passa i ens preparem per, ara sí, començar.



Un, dos, tres i ja! Sortim corrent a buscar fites, són poques i gràcies a la raider Txell ens en sortim bé. Tornem a per les btt i la cosa es complica perquè hi ha canvi de mapa i ara hem d’agafar el de la Piolet. La Txell em parla en un llenguatge estrany... hi ha nervis.... No sóc entesa en aquest tipus de curses, tot és estrany per mi.. faig el que puc, sense fer molt.... Decidim tirar pel camí de dalt.... Ens emmerdem una mica, després una mica més... preguntem a uns avis per la font del Lleó... no s'enteren i el que fan és liar-nos més, anem a buscar la muralla i després del pont agafem la pista forestal i en el bosquet apareix la primera fita. Bé. Hem tardat, però l'hem trobada! Un somriure.
Suant i pedalejant, anem a per l'altra. Queda lluny. Queden corriols i pujades. No em vull desesperar. La Txell, no para de mirar el mapa. Diu que jo sóc els seus ulls ja que no pot mirar res més que el mapa i la meva roda. Ufff quina responsabilitat!! No vull fallar!!
És un tram complicat. Estem parades mirant els camins. La Txell s'ho mira i s'ho remira. Anem fent.. De tant en tant diem alguna cosa, però hi ha silenci i tot és pujada... ufff! Anar fent... aquesta és la meva filosofia. Aquest tram serà fotut, penso, paciència i bons aliments!!!!

Una fita. Una altra. Bon rotllo. Durillo..... i..... acabant el tram de btt per anar tot seguit a la secció de caiac ens fotem per un corriolet que és més aviat una selva. Arbres caiguts al mig del caminet, matolls, esbarzers, bolets, tot pel mig. Seguim, seguim i seguim. Enfangades. Suades. Com dues guerreres fent camí amb les bicis als braços i.. imagineu-vos la imatge... Jo reia (què voleu d'una raider novata i inconscient???) i la Txell???? Doncs una mica putejada perquè se n’adona de tot el que implica aquesta encigalada. Segur que ens perdrem seccions que teníem moltes ganes de fer.

El corriolet va durar més de 45 minuts... que van semblar segles... i al final del maleït caminet per fi vam veure la llum!! Hi havia pista. Però una vegada agafem la pista apareix el dubte: a la dreta o l’esquerra? Estàvem totalment desorientades. No hi havia manera de saber on havíem anat a parar. Decidim baixar. I l’encertem. Trobem un lloc conegut, però hem anat a sortir molt, molt lluny d’on havíem d’anar. Un drama! En resum: una derrota moral. Aquesta secció de BTT va ser tot un infern!!! Un total de 51 km. Unes 4h 20 min aproximadament rodant i un mal de cul impressionant!!!!!!!! Vam acabar de bici fins els nassos!!

Vam arribar mitja hora tard al control de canvi de la bici i, com la Txell ja preveia, vam trobar tancats els accessos a les seccions de caiac, patins en línia i trekking. Ens van dir que podíem seguir amb les orientacions específiques a peu i en btt per la ciutat de Girona.
Amb tot això ja eren més o menys les 14.40h i s'apropava la recta final. Mengem una trista barreta energètica mentre correm cap al castell de Montjuïc, que està ubicat a dalt de tot de Girona. El nostre pas pels carrers de la ciutat aixeca molta espectació i preguntes de la gent i els turistes. Molt divertit. Nosaltres semblàvem extraterrestres i amb les pintes que portàvem (casc, malles brutes –del famós corriol- motxilla...) no era per menys. Com ens miraven!!! Jajaja

La Txell m’empenyia cap amunt i jo la seguia sorpresa de mi mateixa, del meu “aguante” i de lo forta que em sentia. La seguia al meu ritme, clar. Arribem a dalt de la pujada de Montjuïc i trobem l’organització amb el mapa d’orientació específica a peu. A l'ataquerrrr. La Txell està concentrada i jo intento fer el que puc, però la situació no és adient per dir gaire cosa, em mantinc al marge i la deixo fer a ella.
Tot plegat em provoca un nus a la gola. Ella ho nota. Para en sec i en parlem. I a partir d'aquest moment entrem en un ambient més relaxat, distès i gaudim del raid com equip.
Trobem totes les fites de l’orientació específica a peu i en fem unes quantes més de l’específica en BTT. Ja ratllem les 8 hores de temps màxim de raid i esprintem fins l’arribada. És allà on tenim l’opció de retallar uns quants minuts del nostre temps amb la prova del tir en arc. I em surt bé. Faig diana i retallo 2 minuts. Visca!!!

Després de la duresa, els nervis i la sensació de no poder ajudar gaire a l’equip, he pogut participar i acabar un raid. I això no es diu cada dia. Em dutxo feliç i pensant que ha valgut la pena ser aquí.
I la sorpresa vé quan ens diuen que hem de pujar al podi per ser el primer equip femení en categoria Aventura (aquesta categoria tenia el mateix recorregut que el circuit d’èlit, però amb la diferència que els èlits són equips de 3 membres i nosaltres de 2) i que hem passat per davant d’altres equips mixtes i masculins. No està tan malament, oi? No em puc queixar per ser el primer raid que faig!!!



He de dir que aquí no s'acaba tot. He après que em queda molt per fer, però està clar que abans de fer un raid o anar amb equip primer he d'experimentar curses d'orientació jo sola. Aleshores ja estaré preparada per això i molt més!!!!!!!!!!!


Text: Olga Monràs