Bon debut de les PIRInenes a Sant Llorenç Savall

Estava esperant a veure si alguna PIRInena s'animava a fer la crònica de la cursa que vam disputar a Sant Llorenç Savall. Però com que veig que no hi ha manera que s'arrenquin a escriure quatre paraules... m'ha tocat a mi! :-)

Doncs vinga, comencem!
El diumenge es va despertar amb el cel totalment tapat i amb amenaça constant de pluja. De fet, tota la nit anterior va estar plovent a dojo (i us ho dic de primera mà perquè vaig estar "dormint" a la furgui. I sí, "dormint" va entre cometes perquè amb els clinc-clinc de les gotes de pluja al sostre del vehicle allà no va dormir ni Déu!!!).

A l'hora d'anar a recollir el pitrall em vaig trobar amb l'Olga Monràs i la Marina Rocabert. Estaven animades i, com jo, una mica neguitoses. I què comporta el neguit? Pixera!!! Sí, sí...Una mica més i em perdo la sortida de la cursa perquè estava buscant un WC per Sant Llorenç Savall. Després d'unes quantes voltes i de suplicar en un bar que em deixessin entrar, el vaig trobar. I uns minuts més tard, i quan ja em disposava a sprintar per anar directe a la sortida, l'speaker em va tranquil·litzar: Queden tres minuts!!!. Buffff.

A la sortida m'estava esperant l'Olga i de seguida ens vam reunir amb la resta de PIRInenes (la Imma Moner, la Núria Querol, la Mònica Isern i la Dolors Agustí). Era la primera vegada que totes corríem una mitja marató de muntanya i el nostre objectiu era acabar. I, concretament, acabar amb un somriure als llavis (sinònim que ens ho hauríem passat de conya!).
Allà també vam coincidir amb els nois del PIRI i la Iolanda. Què guai veure tanta cara coneguda!!! Ens van donar alguns consells ràpids i au, a córrer.

La cursa va ser dura, no us enganyaré: 21 quilòmetres amb 1700 metres de desnivell. Tela... I a més, en un terreny enfangat, relliscós, pujades pronunciades i unes baixades força tècniques on havies de vigilar per no fotre't el mastegot del dia. Però m'ho vaig passar genial. Tot i els mínims entrenaments per muntanya que portava a la motxilla, em vaig sentir bé corrent, gaudint de les quatre gotes que queien, travessant el riu amb l'aigua a mitja cama i disfrutant d'unes vistes increïbles.

I els últims metres de cursa no podien ser millors. Una gran quantitat de PIRIs animant i donant-me l'últim alè per creuar la línia d'arribada. Quina passada, nanos!!! Gràcies!!! :-)

Després de la dutxa va ser el moment de comentar la jugada amb la resta de companys de la STP i veure els resultats que havíem fet tots. La Marina havia acabat la cursa popular de 10km amb un temps de 1:15:22 i es classificava en 14a posició a la categoria sènior, mentre en Fran Arechaga completava els 42km de la marató de muntanya amb un crono de 5:45:40 i entrava en el 51è lloc en la modalitat sènior.
I en la mitja marató també es va deixar entreveure que els PIRIs podem donar molta guerra en les curses de muntanya:

Sènior femení

5a Mònica Isern 2:29:09
8a Txell Collado 2:31:23
12a Imma Moner 2:35:50
13a Dolors Agustí 2:35:50
24a Olga Monràs 2:48:59


Sènior masculí

14è Juanjo Sànchez 1:59:11
27è Raul Sales 2:04:00
72è Xavi Garcia 2:13:53
177è Noel Grau 2:40:57

Veterans A masculí

16è Ramon Fuster 2:14:53
58è Martin Joli 2:33:46

Veterans A femení

11a Núria Querol 3:15:26


Potser m'he deixat d'anomenar algú en aquesta crònica. Si és així, ja demano disculpes. Encara no us conec a tots...

I abans d'acabar m'agradaria felicitar a tots els que vau córrer i especialment a les PIRInenes. Xavalites això només ha fet que començar!!! :-)


Per veure algunes de les fotos dels representants del PIRI:

http://picasaweb.google.com/xavi1937/SantLlorencSavall#


http://picasaweb.google.com/106568079106149623680/MitjaSantLlorenc?feat=email#



Txell