dimecres, 30 de juny del 2010

TRAIL ANDORRA, la crònica

Convençut pel meu amic Carles però amb una mica de ressentiment per no haver triat de fer l'ultratrail, assisteixo amb una mica de pessimisme al Trail d'Andorra (35km, +2200m-3400m) .

Els dos dies anteriors han sigut de pedalejada dura per l'Ariege i un petit encostipat amb febres, dos dies abans. No sé gaire la reacció del cos.

El recorregut promet ser bonic per l'ambient d'alta muntanya. Inicialment penso en fer-la entre 4h30 i 5h (referència de la cursa de Berga).

Sortim del Coll de la BOtella a 2000 metres. Mentre escalfem veiem passar tots els que fan la ultratrail (de 600 corredors que surten, només arribaràn 98 per la dresa de l'itinerari).


L'arrencada dels 400 participants del TRAIL, amb batucada i fum amb els colors de la bandera andorra prometen una bona cursa. Sortida prudent per tots i, després de 500 metres plans on tots prenem posicions, prenem el camí que salvant 600 metres de desnivell per dures pendents d'herba, ens situa dalt la Portella de Sanfons. Aquí puc veure que tinc poca gent davant i molta radera. Sortir ràpid m'ha anat bé per mantenir un bon lloc.Baixo com puc fins al refugi del Comapedrosa i menjo tant com puc. Ara seràn 700 metres de pujada en 45'. Durs, molt durs i amb neu i cresta. L'arribada al cim més alt d'Andorra, amb una gata sonant i poc més de 20 persones per davant meu, és emocionant. Passat el Cim, baixada técnica (neu, passamans, desgrimpades,...) i llarga, molt llarga (-1600m) fins Aigües juntes.

És aquí on t'adones de la duresa del Trail i que no és una cursa de mutanya qualsevol. Malgrat els números no semblen exagerats, el relleu la fan molt dura. UN cop acabat el descens, no tens 300 metres que comença de nou la pujada fins al Pic del Clot de Clavell. És com si comenssesis una altre cursa dura. Altre cop neu, passamans i pujada dura, molt dura de més de 900 metres. Durant l'itinerari hi ha varis moments on hi ha poc camí i simplement segueixes la linea recta. Aixó el fa dur i les cames es van carregant. Poc a poc i anar marcant petits objectius, aconsegueixo el cim. Aqui he notat el cansament d'aquests dies i he perdut posicions. L'alçada també la noto a la respiració. En aquesta pujada veig que el temps s'allunya del que inicialment havia previst i crec que vaig molt malament.

Finalment, una última baixada per la vall de Ransol i un magnífica camí pla que en uns 6 km corrent (què bé, ja ni sabia el que era rodar, avui!!) et deixen a Ordino. La meva entrada a l'arc marca l'inici d'una intensa pluja que paralitzarà a molts corredors en alguns controls.

Personalment trigo 6h16' . UNa barbaritat. Posició 30èna (No ha sigut tant desastrosa, això ha sigut dur, molt dur i els temps no són ni de marató de muntanya normal).Veig el meu amic CArles i em diu que ell ha quedat 10é amb 5h10'. El primer ha acabat a prop de les 4h30... Tothom diu que és una cursa mooolt dura. 35 km i mireu els temps!!!! Uf!!!


Personalment, us recomano la cursa pel seu recorregut. La millor cursa de muntanya que he fet. Sense cap dubte, quan no estigui eclipsada per l'Ultratrail, resultarà una clàssica.


Jordi Ferrer

2 comentaris:

Xavi ha dit...

Hola Jordi,

Aquests temps en la alta muntanya son molt normals, i en les ultres ja ni t´explico; contem els kilomtres hora no els minuts per kilometre. Je..je...je..
El que ha pasat a l´ultra d´Andorra ha sigut expectacular, la meva opinio a part de la duressa i la meteo que no ha acompanyat es que hi ha molta gent que s´apunta en aquest tipus de probes sense la experiencia fisica i sobretot de coco.

Sol ha dit...

Hola Jordi,

ho trobo espectacular, només haver-la pogut fer i acabar-la és un orgull. Això, és només pels que esteu més preparats.

Moltes Felicitats,

Sol