Behobia-San Sebastian 2008

Divendres al vespre pugem amb l'Ester i 4 amics més a fer la Behobia - San Sebastiàn. Havíem sentit parlar molt de la cursa pels ànims de la gent, l'arribada a la Conxa de Donosti,... Per nosaltres, suposaria la primera mitja d'asfalt i és pel Santi (un amic) i a mi, una prova de foc per la marató de Barcelona que estem preparant. Vam fer la inscripció al Maig ja que es va acabar en una setmana.

L'estància la fem a casa de l'Arkaitz i l'Aintzane a Oñati, uns amics euskalduns que vam conèixer en un viatge en bici per Vietnam i que ens acullen de meravella a casa seva amb senzilles classes d'euskera, sidra i cuina vasca (ideal pels dies previs a una cursa).

Dissabte, anem a fer una bona excursió per l'Aizkorri, Urbía,... noms que a més d'un li sonaran per què és terreny de la mítica Zegama. Em venen a la memòria moments de l'any anterior quan vam venir a animar a un amic i m'il·lusiono amb la idea de fer-la algun any... sinó fós pel sorteig...

El Santi (després de la bona caminada) agafa un bons mal de panxa i s'ha de posar al llit. Sembla que no correrà la cursa. Nosaltres anem a dormir amb alguna sidra més de la convenient.

Diumenge ens aixequem ben d'hora per anar fins a Behobia, el punt de sortida a 21 km de Donosti. El Santi, sembla que s'aixeca animat. Diu que la correrà més lent però que no pot deixar de venir. L'Ester està contenta perquè així la correrà acompanyada. L'Edgar (germà de l'Ester) i la Marta la correran junts. Jo m'he posat la samarreta de la BA! perquè m'identifiquin els catalans. Evidentment, al costat meu, a la sortida, corro amb un Maimakansu.

Ens anem col·locant cadascú al seu caixó i... sona el tret de sortida!!! Sembla mentida però arrenquem a córrer els 16300 corredors d'aquesta edició.

Els primers quilòmetres estan tots plens de gent. El ritme és alt (jo voldria acabar-la per sota de 1:30) i l'haig d'aguantar però em noto les cames pesants (he escalfat poc,el fred, o la sidra + excursió,...??). NO ho entenc perquè aquests dies a aquest ritme corria cómode. Km5, Creuo Irún, increíble, tot ple de gent abocant-se als corredors! Al sortir, toca la pujada llarga del circuit, 2 kilòmetres de pujada i ja se surt de la zona urbana per entrar al maleïts tobogans: baixada forta (alguna del 10%) i pujada, baixada i pujada,... fins al quilòmetres 10. Aquí començo a notar el calor i veig que m'adelanta el globus que marca el ritme d'1h30... Merda!!! L'intento aguantar però avui no funcionen les cames.

A partir d'aquest tram amb més gent animant i amb crits de Gora Euskadi i Euskal Presoak, es baixa fins a Pasaia (zona portuària) i al sortir, ve la pujada més forta, 1 km intens i que es fa dur pel ritme. A partir d'aquí la visió és increíble: Donosti i la seva Conxa als peus. Ara ja tot és baixada i gent i més gent. Sento crits d'Aupa Jordi!!.. (el públic llegeix el teu nom al dorsal) Aixó sembla la cabalgata de reis de Barcelona de gent!!! Passo per davant el Kursal i em trobo a l'Aintzane, l'Arkaitz i la Mar animant... Apreto tant com puc però no arribo ja a enganxar al globus... Arribada al·lucinant, a un ritme inconscientment fort per culpa de l'emoció i de la gent.

M'assento a terra a recuperar-me i enseguida m'envien un missatge de móvil. L'organització m'informa que he fet un temps de 1h34 (4914è de la general i 3164 de senior masculí). Merda!! Content però amb gust agre. Alguna cosa no ha acabat de funcionar. L'Ester arriba amb el Santi amb un temps d'1h52'. Està també contenta. L'Edgar i la Marta diuen que no han pogut parar a caminar perquè tothom els animava. Han arribat amb 2h10'.

Aquesta setmana toca descans abans de començar el planning de la Marató. Per mi, aquest era l'exàmen final de pretempoada i el meu punt de sortida cap a la Marató.

Jordi Ferrer