dimarts, 11 de novembre de 2008

Behobia-San Sebastian 2008

Divendres al vespre pugem amb l'Ester i 4 amics més a fer la Behobia - San Sebastiàn. Havíem sentit parlar molt de la cursa pels ànims de la gent, l'arribada a la Conxa de Donosti,... Per nosaltres, suposaria la primera mitja d'asfalt i és pel Santi (un amic) i a mi, una prova de foc per la marató de Barcelona que estem preparant. Vam fer la inscripció al Maig ja que es va acabar en una setmana.

L'estància la fem a casa de l'Arkaitz i l'Aintzane a Oñati, uns amics euskalduns que vam conèixer en un viatge en bici per Vietnam i que ens acullen de meravella a casa seva amb senzilles classes d'euskera, sidra i cuina vasca (ideal pels dies previs a una cursa).

Dissabte, anem a fer una bona excursió per l'Aizkorri, Urbía,... noms que a més d'un li sonaran per què és terreny de la mítica Zegama. Em venen a la memòria moments de l'any anterior quan vam venir a animar a un amic i m'il·lusiono amb la idea de fer-la algun any... sinó fós pel sorteig...

El Santi (després de la bona caminada) agafa un bons mal de panxa i s'ha de posar al llit. Sembla que no correrà la cursa. Nosaltres anem a dormir amb alguna sidra més de la convenient.

Diumenge ens aixequem ben d'hora per anar fins a Behobia, el punt de sortida a 21 km de Donosti. El Santi, sembla que s'aixeca animat. Diu que la correrà més lent però que no pot deixar de venir. L'Ester està contenta perquè així la correrà acompanyada. L'Edgar (germà de l'Ester) i la Marta la correran junts. Jo m'he posat la samarreta de la BA! perquè m'identifiquin els catalans. Evidentment, al costat meu, a la sortida, corro amb un Maimakansu.

Ens anem col·locant cadascú al seu caixó i... sona el tret de sortida!!! Sembla mentida però arrenquem a córrer els 16300 corredors d'aquesta edició.

Els primers quilòmetres estan tots plens de gent. El ritme és alt (jo voldria acabar-la per sota de 1:30) i l'haig d'aguantar però em noto les cames pesants (he escalfat poc,el fred, o la sidra + excursió,...??). NO ho entenc perquè aquests dies a aquest ritme corria cómode. Km5, Creuo Irún, increíble, tot ple de gent abocant-se als corredors! Al sortir, toca la pujada llarga del circuit, 2 kilòmetres de pujada i ja se surt de la zona urbana per entrar al maleïts tobogans: baixada forta (alguna del 10%) i pujada, baixada i pujada,... fins al quilòmetres 10. Aquí començo a notar el calor i veig que m'adelanta el globus que marca el ritme d'1h30... Merda!!! L'intento aguantar però avui no funcionen les cames.


A partir d'aquest tram amb més gent animant i amb crits de Gora Euskadi i Euskal Presoak, es baixa fins a Pasaia (zona portuària) i al sortir, ve la pujada més forta, 1 km intens i que es fa dur pel ritme. A partir d'aquí la visió és increíble: Donosti i la seva Conxa als peus. Ara ja tot és baixada i gent i més gent. Sento crits d'Aupa Jordi!!.. (el públic llegeix el teu nom al dorsal) Aixó sembla la cabalgata de reis de Barcelona de gent!!! Passo per davant el Kursal i em trobo a l'Aintzane, l'Arkaitz i la Mar animant... Apreto tant com puc però no arribo ja a enganxar al globus... Arribada al·lucinant, a un ritme inconscientment fort per culpa de l'emoció i de la gent.

M'assento a terra a recuperar-me i enseguida m'envien un missatge de móvil. L'organització m'informa que he fet un temps de 1h34 (4914è de la general i 3164 de senior masculí). Merda!! Content però amb gust agre. Alguna cosa no ha acabat de funcionar. L'Ester arriba amb el Santi amb un temps d'1h52'. Està també contenta. L'Edgar i la Marta diuen que no han pogut parar a caminar perquè tothom els animava. Han arribat amb 2h10'.

Aquesta setmana toca descans abans de començar el planning de la Marató. Per mi, aquest era l'exàmen final de pretempoada i el meu punt de sortida cap a la Marató.

Jordi Ferrer

5 comentaris:

Motoret ha dit...

Felicitats Jordi!!! en el fons el temps és el de menys, lo important és disfrutar-la, i veient la crònica, està clar que la vas disfrutar, i molt!!!!!!!!!!!!!!

SGI ha dit...

Gran cursa i també un gran resultat!
Molta sort per la Marató!

Sergi

Anònim ha dit...

SEMBLA QUE ARROSEGO UNA PRINCIPI DE FASCITIS DES DE DIMECRES PASSAT. JO EM PENSAVA QUE ERA CANSAMENT ACUMULAT... AQUESTA SETMANA REPÓS (NO ANIRÉ AL RAID TORRELLES). PER AIXÒ NO VAIG CÓRRER A GUST LA CURSA...

ESTIC INTRANQUIL AMB LA FASCITIS. EL FISIO DIU QUE SÓN 4 DIES PERÒ NO VOLDRIA QUE ES TORNÉS A REPETIR. HIPÒTESISN SOBRE LA CAUSA: BAMBES (SÓN NOVES), MALS ESTIRAMENTS, MALA HIDRATACIÓ ELS PREVIS DE LA CURSA...?

APA, ENS VEIEM DILLUNS VINENT ENTRENANT I MOLTA SORT ELS QUE ANEU A TORRELLES.

JORDI

Piri ha dit...

Ei Jordi!!
-Les bambes no són la causa (tinc les mateixes) jejeje
- NO pots dir mai que la sidra és una mala hidratació!!!!
- Per descatament, el resultat és els mals estiraments.

Recupera't i fins dilluns!!

Âlex

Pedro Hidalgo ha dit...

molt bona crónica quina enveja, gran cursa senyor.