dimarts, 20 de maig de 2008

Marcel Zamora: "Les marxes m'ajuden a preparar els Ironman"


Per Xavier Ensenyat

Font Arueda.com


És un dels millors triatletas del món especialitzats en llarga distància. El pròxim 22 de juny lluitarà per la seva tercera victòria consecutiva en el prestigiós Ironman de Niça. Marcel Zamora ens ajuda a descobrir els secrets d'aquestes proves (3.800 de natació, 180 quilòmetres de bici i una marató –42.195 km–), potser la disciplina esportiva més dura del planeta.


Quins són els teus principals objectius aquest any?

Aquest any partia amb la idea de fer per primera vegada tres ironmans i la meva renúncia a Hawaii, després de tres anys seguits assistint allí. Necessitava un canvi mental després de tres temporades molt similars de calendari. He començat amb el IM de Sud-àfrica a l'abril, ara un mitjà IM a Itàlia al maig, després torno per quart any consecutiu al IM de Niça al juny a consolidar el meu tercer triomf, a l'agost Embrunman a França, considerat el IM més dur del món per l'ascensió al Col d'Izoard, i finalitzaré al setembre en el mitjà IM de Mònaco per a intentar aconseguir la tercera victòria.


Quin secret tens a l'hora de preparar el Ironman de Niça perquè ho hagis guanyat dues vegades? El secret crec que està en el moment de la temporada que es disputa la prova, ja que al juny sempre he arribat molt fresc, doncs la possibilitat de disputar una marxa cicloturista dura cada diumenge em dóna un punt de qualitat molt bo. També el fet que el perfil de bici sigui amb pujada m'afavoreix moltíssim.


Per què vas decidir donar el salt a la llarga distància?

Primer vaig començar per provar i després, quan vaig disputar per primera vegada en 2001 el triatló de llarga distància de Niça, vaig pensar que era el meu. A l'any següent ja vaig disputar el meu primer IM a Àustria en el qual vaig ser setè i amb una marca de 8h 44'. Realment és una manera diferent d'entrenar i de viure el triatló; a dia d'avui, amb 30 anys, ja he disputat deu.


Quan vas decidir que dedicaries la teva vida al triatló?

Vaig començar amb 17 anys en el triatló, havent fet vuit anys d'atletisme prèviament. A poc a poc em vaig anar enganxant cada vegada més fins que en la meva vida sempre la preferència era tot el relacionat amb aquest esport. En 2003 vaig decidir deixar de treballar per a dedicar-me plenament a entrenar i competir. En aquestes ultimes temporades ha estat el meu salt definitiu al profesionalisme gràcies als grans resultats, el suport i contractes amb els meus patrocinadors.


Com és la teva vida un dia qualsevol?

Pels matins solc entrenar amb bici o carrera a peu, que són els entrenos més llargs i més durs. Amb bici les sessions poden anar de 2 a 8 hores i corrent de 1 a 2. Després, menjar i migdiada d'entre una i dues hores. A la tarda, alguns dies gimnàs i de dilluns a divendres natació, de 3.000 a 4.500 metres. Sopar, a dormir i descansar per a a l'endemà tornar a la càrrega.


Ets disciplinat i metòdic en els teus entrenaments?

El meu entrenador, Carles Tur, és qui em planifica què toca i jo m'administro els horaris de les sessions. La disciplina i constància sobretot és el que fa que es puguin aconseguir els millors resultats.


Canvia molt l'entrenament d'un triatleta de llarga distància a un de distància olímpica?

Se sembla en algunes coses, com que cal alternar les tres disciplines cada dia. Però a nivell de volums i ritmes, són dues disciplines bastant diferents. Els objectius també fan que la programació sigui diferent, ja que un triatleta de curta competeix moltes més vegades a l'any. El triatleta de llarga gairebé sempre entrena molt més en solitari a causa de les llargues sessions de bici o carrera.


Quines característiques ha de tenir un triatleta de llarga distància?

A nivell físic no hi ha un estereotip únic, però si que ha de ser una persona molt forta psicològicament, ja que els entrenaments més llargs són molt durs físicament però encara més mentalment. En la competició el cap va a ser el que et faci aconseguir un bon resultat. A nivell d'entrenament és important regular i cuidar en el gimnàs, i amb fisios, les possibles lesions, ja que les càrregues d'entreno són fortes.


Com es guanya la vida un dels millors triatletas del món de llarga distància?

En el meu cas tinc la gran sort de tenir a la meva la costat a Cristian Llorens, que és el meu representant. Amb ell he aconseguit donar una gran salt professional amb els meus patrocinadors i amb les organitzacions de les carreres. El fet de tenir un bon currículum pels resultats aconseguits també ha fet possible tot això.


Ets entrenador a més de competir?

A part de dedicar-me professionalment com corredor, també estic vinculat al triatló com entrenador, per treball i per fer-me un futur, ja que la vida de l'esport d'elit és molt curta. En entrenamientopersonal.com faig entrenaments personalitzats per a tot tipus de triatletas, de curta o llarga distància, amb experiència o sense. És una web creada amb Josef Ajram, en la qual duem tres temporades, i ja he treballat amb més de 60 corredors.


Tan important és el Ironman de Hawaii?

En el triatló, al costat dels Jocs Olímpics, és la carrera més important. Hawaii és la meca del triatló i per als triatletas de llarga és la prova més valorada, on un es consagra. És el gran somni de tots els ironmans.


Podries explicar-nos breument com és aquesta prova?

Jo he competit en Kona (Hawaii) tres vegades i la veritat és que en cap de les tres les coses m'han anat com esperava. La carrera no és molt espectacular ni bonica a nivell de circuits, però té l'encant de ser una setmana sencera de gran festa i aparador del triatló mundial. Per a un triatleta és com estar immers en un somni, ja que poder estar amb els ídols d'aquest esport i envoltat tot el dia d'una ambient especial. Tot triatleta que pugui ha de viure aquesta experiència alguna vegada.


Guanyar-lo és el gran repte esportiu de la teva vida?

Si que m'agradaria guanyar, però jo ja he aconseguit el meu repte personal en aquest esport. Tot el que venja ara és molt més del que creia poder aconseguir en el triatló.


Per què creus que cada vegada hi ha més triatletas populars que s'animen amb els Ironmans? Crec que se li ha perdut la por i cada vegada està més desmitificat, amb el que hi ha més gent que s'atreveix. Creo que és un bonic repte i que realment és dur de preparar, però una vegada ho aconsegueixes no té preu la satisfacció personal que et dóna. És una de les millors coses que es poden realitzar esportivament.


Moltes gràcies i molts èxits.

Gràcies per tot i aprofito per a animar a tot el món que practiqui triatló i ho gaudeixi com jo he fet durant aquests 12 anys. Sort i ànims