CAPE EPIC, la crònica

Hola a tots!

Aquesta és la crònica de una gran cursa i encara major experiència, la CAPE EPIC.

Durant la prova, disputada a Sud Àfrica del 21 al 28 de març, vaig anar enviant com podia les cròniques de cada etapa. Com vàreu poder comprobar, les dos últimes etapes no van tenir crònica, la tenda on hi havia els ordinadors amb conexió a internet la van treure pel fort vent que bufava i em va ser impossible enviar-la.

Avui, molts dies després faré un resum de tot plegat...

L'aventura va començar un mes abans de marxar, quan de sobte el Sintu em proposa de anar amb ell a fer aquesta gran cursa de mountain bike de 8 etapes per Sud Àfrica, poc marge per preparar-la però amb la intenció de gaudir i només amb 5 entrenos de btt en l'últim any (encara que portava força entreno de carretera), ens plantem a l'aeroport.

El primer problema va ser ja només a l'arribada a Cape Town, les nostres bicis es van quedar a Londres!!! Aquell dissabte va ser un dels dies més durs de tota la prova, buscant bici per poder començar la carrera el diumenge i comprant sabatilles de btt, casc, recanvis... tot el necessari per poder estar a la línea de sortida.

Finalment vàrem aconseguir unes bicis "bàsiques", no pels complements que portava, reflectants a les rodes i tot!! jejeje Una llarga etapa de uns 120 km amb un tram final de 7 km per una via del tren abandonada van deixar-nos desfets de veritat.

L'organització impecable, un campament impressionant amb totes les atencions cobertes (exepte lloguer de bicicletes... jejejeje) i sobretot un ambient molt autèntic, amb gent de tot el món amb una mateixa passió, l'esport i la bicicleta.

El segon dia ja vàrem sortir amb les nostres bicis, anavem acomulant quilòmetres i cada vegada estavem millor, el nostre propòsit l'estavem complint a la perfecció, divertir-nos, gaudir de l'ambient i del paissatge i si podiem abançar en la classificació, millor!

Les etapes eren llargues i en la major part molt caloroses, els avituallaments estaven molt bé, tan pel què fa a la situació com pel seu contingut (beguda i menjar de sobres), així com un atent servei mecànic que només arribar a cada avituallament et posaven oli a la cadena.

Vàrem aconseguir un ritme que podiem acabar les etapes amb forces, si més no per riure al happy hour del bar mentre les recordàvem i també ens permetia abançar cada dia una mica més en la general.

Ens anàvem acostumant a la rutina de llevar-se a les 5:00, esmorzar, equipar-nos, cremeta pel culet, recollir les bicis i sortir als volts de les 7:00, pedalar durant unes 6 o 7 hores i una altra vegada tornar al campament, dutxa, dinar, descans i/o massatge, happy hour (2 x 1 de Castle Lite), revisar la bici, sopar i a les 21:00 dormir. Quina vida més dura... jajajajajajajaja!!!

El penúltim dia, una dura etapa de 90 km tenia un alicient especial per arribar, la millor supporter estaria a l'arribada per acompanyar-nos en els últims moments de CAPE EPIC.

El Sintu era el rei de la sala de massatges, va aconseguir que totes les massatgistes de la cursa ens animessin als diferents avituallaments on passavem i que es volguessin fer una foto amb l'equip STPIRI.

L'última etapa va ser per disfrutar, alguna rampa forta et feia recordar que la btt és dura, però res et treia la sensació d'estar visquent uns moments màgics.

Molts records i moltes imatges em quedaran guardades d'aquesta gran experiència, una aventura que sense l'ajuda i gran companyia del Sintu no hagués estat possible!! Moltes gràcies pels grans moments compartits, des dels entrenos, passant pel viatge i sobretot durant la cursa!!!

Salut i Força!

Àlex