Mitja de Granollers, la crònica

Hola a tots!

Aquest diumenge es va disputar a Granollers la Mitja, una prova clàssica dins el circuit de mitges de Catalunya, amb més de 6.000 atletes, i una prova ja consolidada en el calendari PIRI.

Convocatòria a les 9:00 a les piscines, bé... alguns sempre arriben tard..., ja es respirava un ambient especial, molts Piris, Supporters i els de l’Oblikue també preparats.

Arribem a Granollers, aparquem i ens preparem per la cursa, feia un dia excepcional per córrer. Escalfem una mica i poc a poc anem agrupant a tots els Piris, erem més de 20!!!

Tothom tenia els seus objectius clars, vam sortir un grup intentant mantenir 4:00 min/km, objectiu 1:24:00 o menys..., el Jimbo, el Jordi Abril, el Juanjo i jo anavem junts, poc a poc el Jimbo es va escapar i el Juanjo es va despenjar una mica, el Jordi em seguia de ben a prop.

Passem els 10’5 km bastant a prop i sabem que el que queda és més aviat baixada i la eterna recta de 3km fins a la meta.

El Jimbo s’escapa una mica més, el Jordi comença a tenir problemes i es despenja, però no es dóna per vençut i continua sense parar de córrer.

Arribo al km 18, portava (1:10:54) i veig al Ramon Fuster a 5 metres, ja el tinc, penso, l’any passat el vaig agafar gairebé a la mateixa línia d’arribada, però de sobte m’agafa una forta punxada a l’abdominal que no em deixa agafar aire per respirar, un flato molt inoportú, anava bé, podia apretar i aconseguir el meu objectiu!!!! El dolor es va fer intens i vaig haver de baixar el ritme per poder arribar sense caminar, no vaig aconseguir fer el temps que volia, però va ser un bon entreno de patiment!!!

A l’arribada ja hi havia el Xavi Puig, un tiempazo!!!, el Ramon i el Jimbo. És molt agradable acabar una cursa i trobar-se amb els companys que estan allà esperant un rera l’altre, que tots els Piris acabin.

Els Piris anaven arribant, el Jordi Abril va arribar molt tocat i el vàrem portar directament a la camilla de la creu roja que l’atenguessin d’urgència, una possible rotura del tendó d’aquil·les li impossibilitava posar el peu a terra a més de causar-li un dolor molt intens.

Com no podia ser d’una altra manera, tots els Piris van respondre i a part de acabar la prova, van fer pinya per ajudar als companys que s’havien fet mal.

Va ser una d’aquelles jornades on LA FORÇA PIRI es va fer notar!!

Moltes felicitats a TOTS i TOTES (que cada vegada sou més!!!) i molt especialment als que debutàveu en una prova com aquesta, heu demostrat que amb ganes, il·lusió i una mica de sacrifici, tot és possible!!!!

Salut i Força!

Àlex